Mètode TEACH

El Mètode Teacch és un excel·lent mètode per treballar amb els autistes, ja que ha donat resultats positius a aquests nens , en ser materials molt atractius visualment criden l'atenció del nen i els fa motivadors per a ells , a més fa que el nen sigui autònom en la realització de les tasques, a causa que són materials que es presenten molt estructurats i ofereixen informació visual, indicant en el propi material el que s'ha de fer amb ell, en quin ordre i quan finalitza la tasca. Així, potenciem el treball individual i independent de l'alumne.


1. INTRODUCCIÓ.

El mètode TEACCH (abreujament en anglès de Tractament i Educació de nens amb Autisme i Problemes de Comunicació relacionats), és una Divisió del Departament de Psiquiatria de l'Escola de Medicina de la Universitat de Carolina Del Nord en *Chapel Hill.

La característica essencial és una educació estructurada, que aprofita les capacitats visoespacials, les quals aquests alumnes tenen preservades, permetent processar millor la informació visual que l'auditiva i oferint l'avantatge de ser autònom no solament en la realització de tasques sinó en el canvi d'una tasca a una altra.

Els materials emprats en el treball amb alumnes amb autisme han de permetre'ns abordar tots els àmbits de treball fent insistència en aquelles capacitats que estan preservades. Per a això:

• S'aprofiten principalment les capacitats espacials donant únicament la informació rellevant per a la realització d'aquesta activitat, fugint de qualsevol adorn innecessari.

• El material proposat per a cada activitat ha de reduir al mínim la possibilitat d'error, ja que l'aprenentatge per “assaig - error” no funciona amb aquests alumnes.

• A través de les estratègies de classificació i fer parelles, es pot ensenyar de forma visual qualsevol contingut conceptual i/o procedimental.

• L'ús dels pictogrames i paraules en els panells, que cada alumne té en la seva taula de treball, ens proporciona la possibilitat de donar instruccions concretes de forma visual que ajuden a l'execució de la tasca.

Tots aquests aspectes determinen les característiques que han de complir els materials:

• Que pugui retirar-se li ajuda, que es puguin utilitzar sense el suport inicial amb la finalitat que avancen de forma independent. És a dir, el material ha de tenir un caràcter flexible i ajudar l'alumne no a sol a aconseguir l'objectiu plantejat sinó també el desitjat (per exemple: classificar els colors implica al seu torn la possibilitat d'aprendre el nom dels colors).

• Manipulatius, que permeten la seva adaptació segons el desenvolupament psicomotriu de l'alumne: obrir, guardar i tapar caixes, borses, recipients... ( de la grandària més gran el més petit)

• Que ofereixin informació visual, indicant el propi material el que s'ha de fer amb ell, en quin ordre i quan finalitza la tasca. Així, potenciem el treball individual i independent de l'alumne.

• Que el suport físic comú sigui l'ús de velcro, donant la possibilitat que el nen manipulo el treball de forma independent quedant constància del resultat del treball, donant immobilitat en aquest moment i oferint l'oportunitat de poder reutilitzar aquesta mateixa tasca introduint nous elements. Un altre avantatge és que encara que el nen present estereotipies o moviments incontrolats que puguin dissoldre o desfer el treball, amb el suport del velcro queden subjectes i inamovibles.



2. METODOLOGIA

La metodologia que reutilitza amb els nens autistes en el mètode *Teacch la hi següent:

• Qualsevol objectiu que ens plantegem ha de ser adequat a la seva edat cronològica, realista i funcional evitant plantejaments abstractes que no puguin assumir o perdre'ns en el currículum acadèmic ordinari. El caràcter funcional dels objectius és la nostra principal premissa.

• Realitzar el procés d'ensenyament-aprenentatge de forma motivadora, centrant-se en els gustos i interessos personals del nen, intercalant activitats agradables amb les més costoses.

• Utilitzar la classificació i la relació de semblances o iguals com a punt fonamental en el nostre sistema de treball.

• Evitar l'aprenentatge per assaig / error.

• *Moldeamiento de la conducte.

• Ocupació de rutines que puguin ser modificades posteriorment.

• Reforç positiu (verbal i físic) i negatiu, sempre que aquesta necessari.

• Ús de gestos per comunicar-se sempre que sigui necessari.

• Ús preferent de la modalitat visual, sent la informació clara, concisa i sense adorns utilitzant materials pictogràfics i analògics aprofitant les seves habilitats aparença.

• Ús d'un llenguatge verbal concís, amb frases curtes i clares.

• Evitar estímuls innecessaris (visuals, verbals…), que confonen el nen, que centren la seva atenció en l'irrellevant.

• Fomentar l'ensenyament en entorns naturals.

• Oferir-li al nen sol i exclusivament li ajuda a mínima necessària perquè sigui capaç de resoldre qualsevol situació en la qual es trobo, tenint en compte no solament li ajuda que se li dóna sinó el moment en el qual s'inicia aquesta ajuda, donant a cada nen el temps necessari perquè processo la informació acollida i dono la resposta apresa (espera estructurada)



3. ESTRUCTURACIÓ ESPACIAL:

3.1 ESTRUCTURACIÓ ESPACIAL DE L'AULA:

Els objectius de l'estructuració espacial de l'aula són els següents:

- Disseny de l'entorn físic per donar-los informació per endavant: oferir-los sentit a l'activitat que estan realitzant.

- Ús de la informació visual per organitzar l'entorn, les rutines i les activitats.

- Presència de racons i llocs de treball concrets per a cada activitat: lloc de l'agenda diària, lloc de treball individual en la taula, lloc de “aprendre”, lloc de desdejuni, de relaxació, de treball en l'ordinador, de treball en grup…

L'aula està estructurada en espais delimitats. En cada espai es fa una activitat concreta i tots estan identificats amb la fotografia i el pictograma corresponent.

1. Racó de l'Agenda de classe: Està destinat a la comunicació diària en grup

al matí. En aquest racó tenim el panell de comunicació on ens trobem estructurades i seqüenciades totes les activitats de la jornada escolar. És un tauler de grans dimensions que té un velcro on apareixen posades totes les fotografies de les activitats que van a realitzar.

A més, en la part superior tenen uns panells individuals que representen a cadascun dels dies de la setmana i que posteriorment aniran obrint per col·locar el nom del dia, el temps que fa i l'activitat central.

2. Racó de treball individual: El racó de treball ho formen les taules individuals. Estan disposades en forma d'O per poder facilitar el treball amb ells cara a cara. Cada taula està personalitzada, de manera que cadascun té assignat un color, el seu nom i la seva foto.

3. Rincón del material per treballar: Són dues prestatgeries on els alumnes/as es

troben organitzat tot el material que han d'utilitzar en la taula de treball. El material està ordenat de manera seqüencial, des de la primera a l'última activitat. Cada prestatge està identificat pel color i la fotografia de cadascun d'ells. Agafen el material del seu balda i ho porten a la taula de treball, on ho realitzaran per posteriorment guardar-ho on correspongui.

4. Racó d'Aprendre (Ells ho identifiquen com “Treballar amb Carolina”: És un espai situat entre dos mobles de manera que s'eviti les distraccions i ho emprem per treballar de manera sistemàtica la comunicació funcional amb l'alumne/a. Aquest racó està aïllat de la resta de la classe i consta d'una taula i dues cadires enfrontades per al treball cara a cara.

5. Racó del berenar: Aquest espai està compost per una taula hexagonal i una prestatgeria on col·loquen els aliments, plats i coberts i tot el relacionat amb el desdejuni (torradora, estovalles, espremedora…) En aquesta zona, tenim també un panell amb fotografies aliments, de manera que abans d'asseure's en la taula, escullen la fotografia del que van a desdejunar.

6. Rincón de l'ordinador: En un dels racons de la classe està l'ordinador, que

utilitzem bé en grup o de forma individual. És també on estan tots els materials necessaris per a l'elaboració de material (*plastificadora, impressora, guillotina…)

7. Racó de relaxació: Aquest racó està condicionat per poder dur a terme una relaxació efectiva. Està visualment diferenciat de la resta de l'aula pel color de paret gerd, pels dos matalassets i pels mòbils que pengen del sostre.

8. Racó de jocs: En aquesta zona estan les joguines en caixes de plàstic de manera

que ells puguin agafar els materials que vulguin. Utilitzen els matalassets de relaxació per jugar amb ells en el sòl.

9. Racó d'Experiments: Es tracta d'una gran taula rectangular que utilitzem per realitzar diferents experiments. Aquesta taula només s'utilitza quan anem a treballar en grup per realitzar manualitats amb fang, aigua, paper *maché, pintures, teles…

10. Panell “Ens anem a…”: Es tracta d'un panell de comunicació situat en la porta de l'aula, que el seu objectiu és el de proporcionar-los informació per endavant de cap a on es dirigeixen i l'activitat que van a realitzar (amb fotos i pictogrames) sempre que surten de la classe.

3.2 ESTRUCTURACIÓ ESPACIAL DEL CENTRE:

Els diferents espais del centre també estan adaptats perquè els alumnes/as els puguin usar i es puguin desembolicar de manera més o menys autònoma. Estan identificats pel seu pictograma corresponent, que identifica el seu ús i l'activitat que es duu a terme en el mateix.

• Logopèdia: es troba situada al costat de la nostra classe, està identificada amb el pictograma i la fotografia de la logopeda.

• Anticipació: els alumnes tenen  la seqüència d'entrar al WC i la seqüència de rentar-se les mans, de manera que se'ls ofereix informació visual dels passos que conté la tasca.

• Aula d'Informàtica: Els alumnes/as s'integren en informàtica amb alumnes/as

de Primària. Compten amb el suport de l'Educadora de l'aula.

• Aula d'Educació Física: On s'integren amb tots els companys del grup de Primària de referència per escoltar les orientacions de la professora abans de sortir al pati.

• Sala de Vídeo per determinats dies que es pugui veure una pel.lícula.
• Menjador: El menjador és un espai del centre que és familiar per a ells, ja que acudim tots els dies a rentar els plats del desdejuni i a posar el menú del dia. Hi ha un panell en la porta del menjador on col·loquen les fotografies del primer, segon plat i postres.

• Pati: En l'esbarjo els alumnes/as s'integren amb la resta de companys del centre, allí també es realitzen les festes i l'educació física.



4 ESTRUCTURACIÓ TEMPORAL DE L'AULA:

Si és important organitzar l'espai de manera que siguin cada vegada més independents, no ens hem d'oblidar d'estructurar-los el temps. Per això, a l'aula hi ha establertes rutines molt diferenciades i utilitzem el sistema d'agendes com a ajuda visual per entendre les tasques.

• ACTIVITATS QUE ES REALITZEN DIÀRIAMENT:

La repetició és fonamental perquè interioritzin els passos de l'activitat, i per
anticipar les tasques. Hem anat introduint les activitats en funció de les necessitats que anaven sorgint. Aquestes són les activitats que repetim tots els dies i que es duen a terme en l'ordre que se cita a continuació:

- Rutina d'entrada: En la rutina d'entrada, els alumnes/as arriben a la classe i es lleven la motxilla, l'abric i els pengen en el penjador i s'acomiaden dels seus pares. Cada penjador té un color que identifica a cada nen/a, a més de tenir la seva foto i un pictograma de “penjar motxilla”.

- Rutina de l'Agenda de classe: La durada d'aquesta rutina és d'uns 30-45 minuts i té lloc gens més arribar al col·legi. En aquesta activitat anticipem i organitzem el que ocorrerà en el matí. Se'ls situa temporalment en el dia de la setmana en el qual es troben, així com l'ordre de les activitats que realitzen des de primera hora fins al moment d'anar-se amb els seus pares a les seves cases.

Rutina de “treball en taula” (treball individual). L'agenda de treball individual és la que tenen organitzada en la seva taula de treball i que correspon a les activitats que han de realitzar fins a l'hora del desdejuni. Es basa a oferir informació visual i està en funció del nivell cognitiu i necessitats de cadascun. Hi ha agendes que:

- Combinen objectes reals amb fotografies

- Basades només en fotografies.

- Combinen fotos i pictogrames

La funció de l'agenda individual és la de donar respostes als nens/as sobre què haig de fer? O bé, què vaig a fer avui?. Així se'ls ajuda a anticipar les situacions, a predir l'ambient i a saber on comença i acaba una activitat determinada. És una manera de comprendre situacions, proporcionant-los major grau de seguretat (estructuració de les activitats a desenvolupar).

- Rutina d' “Aprendre”: És una activitat per la qual passen tots els dies ho nens/as de l'aula. Aquí realitzen dos/tres activitats: veure fotos, manejar objectes, seqüències d'activitats quotidianes, estructuració de frases, inici de la lectura global… En acabar van al panell de “Triar”. Est és un panell identificat amb el color personal de cadascun. L'alumne/a ho obre i troba la fotografia de dos o tres objectes/activitats que li agrada, tria una com a reforç per haver treballat bé.

- Rutina del desdejuni en grup: L'última fotografia que es troben en la seva taula de treball individual és la que els porta al desdejuni en grup. Una vegada que arriben a aquesta clau visual, s'aixequen, van a per el seu desdejuni i posen la taula

(cada dia es reparteixen responsabilitats: posar plats, coberts, gots…), trien

la foto dels aliments que han portat per desdejunar i se sentin

- Rutina de “Rentar els plats” i “Posar el Menú”: Després de fer l'activitat del dia, baixem a la cuina a rentar els plats del desdejuni que hem embrutat. Aprofitem l'activitat per preguntar a la cuinera el que hi ha de menjar. Busquen en uns arxivadors el menjar i la col·loquen en un panell que hi ha a l'entrada del menjador, quedant establert el menú del dia perquè tots els nens/as del col·legi el puguin veure.

- Rutina de relaxació: Al final del matí, i com a clau temporal que estem arribant a l'hora de menjar, ens anem al racó de relaxació, a tombar-nos en els matalassets. Posem música relaxant, baixem les persianesi realitzem tècniques de relaxació.



5 SISTEMES DE TREBALL

Són una forma sistemàtica i visual per aclarir a l'alumne les següents qüestions quan es troba davant una situació de treball, per poder completar l'activitat amb èxit i de manera independent.

QUÈ FAIG?

QUANT FAIG?

COM SABRÉ QUE HE ACABAT?

QUÈ PASSA QUAN HAGI ACABAT?

Utilitzar aquests sistemes de treball no només aporta benestar a l'alumne per convertir-se en un instrument familiar i previsible, sinó que també permet el treball sobre la flexibilitat ja que les activitats poden canviar, però el sistema de treball o format en què es presenta aquesta activitat segueix sent el mateix.



També és important ressaltar que amb aquests sistemes de treball els alumnes aprenen el concepte de:

“primer_______, després___________” i el concepte d'acabat, molt important per a l'organització del treball.

Podem diferenciar diversos tipus de sistemes de treball depenent del tipus de presentació que li fem a l'alumne de la tasca:

a) D'esquerra a dreta amb recipient d'acabat.

b) Sistema de safates. Per al seu ús podem oferir a l'alumne, bé una guia de

passos o una guia de tasques.

c) Safates autocontengudes

Els sistemes de treball es basen en els principis d'ensenyament estructurat.

Consisteix a usar suports visuals en les activitats per aprofitar l'estil d'aprenentatge visual de l'alumne amb autisme, minimitzar el recolzo en el processament auditiu i fomentar la independència. Per a això, ens basem en l'organització visual, és a dir, com organitzem el material i l'espai físic per augmentar la comprensió i independència dels alumnes mitjançant la limitació de l'espai i l'organització de recipients. També hem de tenir en compte la claredat visual, és a dir, com aconseguim captar l'atenció de l'estudiant cap a la informació més útil i rellevant i els conceptes d'una tasca (codificació amb colors, etiquetatge, subratllar amb fosforescent, exagerant els continguts importants, etc.).

Finalment, també les instruccions han de ser visuals, és a dir, el com comuniquem a l'estudiant la seqüència de passos específics que ha de seguir per completar una tasca .

A continuació anem a definir quan s'utilitzen els sistemes de treball segons el programa

*TEACCH:

5.1 TREBALL AMB EL PROFESSOR, “UN A UN”

Quan, en una ubicació específica que pot ser neutra o en funció de l'habilitat

que s'estigui ensenyant (per exemple, contextos naturals com a cuina, bany, pati de joc,...), l'adult es col·loca cara a cara, a un costat o darrere (depenent de l'objectiu de l'activitat i les necessitats d'alumne) per aconseguir els següents objectius:

a) Avaluació dels interessos, punts forts de l'alumne, progressos i necessitats.

b) Desenvolupament d'habilitats, incloent habilitats cognitives i acadèmiques, habilitats de comunicació, d'oci i per treballar conductes.

c) Proporcionar un temps per al desenvolupament d'una relació positiva.

d) Proporcionar una “rutina d'aprenentatge” per a aquelles persones que necessiten la rutina per mantenir-se concentrades i relaxades, i per a aquells que no accepten la intrusió.



5.2 TREBALL INDEPENDENT

Tot treball que l'alumne realitzi sense cap tipus d'ajuda per part del terapeuta, també ha de respondre a les quatre preguntes de quines, quant, quan i què fer quan hagi acabat.

Per potenciar que els alumnes arribin a ser independents hem d'ensenyar primer l'activitat de manera individual tenint en compte els següents criteris:

a) No fer partícip al professor innecessàriament en l'activitat.

b) Fomentar l'atenció cap a suports visuals relacionats amb la tasca.

c) Dissenyar activitats que tinguin molts suports visuals, per aconseguir una generalització més ràpida que porti a la independència

d) Cada activitat ha de tenir l'aparença d'una única tasca, amb inici i fi clara.

i) Realitzar repeticions en el mateix format de tasca, en lloc de repeticions sota l'adreça de l'adult

f) Incloure un aspecte manipulatiu, motivador en totes les activitats d'ensenyament.

g) No violar el concepte d'acabat (una vegada que s'ha finalitzat guardem el

material, no ho desmuntem per tornar a muntar-ho).

h) Permetre la participació parcial en noves activitats

*ii) Aprofitar les habilitats que van apareixent, en lloc d'atacar els clars fracassos.

6 CONCLUSIÓ

La intervenció educativa amb els nostres alumnes/as es caracteritza per:

• PROPORCIONAR-LOS ACTIVITATS FUNCIONALS, adaptades a les seves necessitats i interessos.

• APRENENTATGES SIGNIFICATIUS: tenint sempre referents en (i per) la vida real.

• COMPTAR AMB EL SUPORT I IMPLICACIÓ DE LES FAMÍLIES, promovent llocs de comunicació diària. La coordinació amb els pares és fonamental, ja que ens ofereixen molta informació útil.

• ESTRUCTURACIÓ DE L'ESPAI, CREACIÓ DE RUTINES, facilitant l'anticipació del que va a succeir

• ELABORACIÓ DE MATERIALS INDIVIDUALITZATS, que sorgeixin a partir de fets vivencials.

• DUR A TERME UNA ESCOLTA ACTIVA, que permeti identificar les seves demandes i necessitats.

• CONTACTE PERMANENT AMB L'ENTORN, per generalitzar els aprenentatges.

• PROMOURE LA INDEPENDÈNCIA dels alumnes/as, que siguin cada vegada més autònoms en el mitjà