Una tarda Rínxols d'or va anar
al bosc i va començar a recollir flors. A prop d'allà
hi havia una cabana molt bonica, i com que Rínxols d'or era
una nena molt curiosa, s'hi va apropar poc a poc fins que va arribar
a la porta de la casa. I va empènyer-la.
Sobre la taula hi havia tres tasses de
llet i mel. Una, gran; una altra, mitjana; i una altre, petitona.
Rínxols d'or estava afamada i va tastar la llet de la tassa
més gran. Uf! Era molt calenta!
Després va provar la tassa
mitjana. Uf! Aquesta també era molt calenta! Finalment va
tastar la tassa petita i estava al punt. Tant li va agradar que se la
va menjar tota.
Hi havia també a la casa tres
cadires blaves: Una cadira era gran, una altra mitjana i una altra de
ben petita. Rínxols d'or va anar a asseure's a la cadira gran,
però era molt alta per a ella. Després se'n va anar a
seure a la cadira mitjana, però era massa ample. Finalment es
va asseure a la cadira petita, però es va asseure amb tant
males maneres que es va trencar.
Mirant la casa va entrar a una
habitació que tenia tres llits. Com tot el que havia vist de
la casa, hi havia un llit que era ben gran, un altre mitjà i
un de ben petit.
Rínxols d'or es va ajeure al
llit més gran, però el va trobar massa dur. Després
se'n va anar a dormir al llit mitjà, però també
li va semblar que era massa dur. Finalment es va estirar al llit més
petit, i el va trobar tant flonjo que es va quedar completament
adormida.
Mentre dormia, van arribar els
propietaris de la casa, que eren ni més ni menys que una
família d'óssos, que venien de passejar tranquil·lament
pel bosc mentre es refredava el menjar.
Un dels óssos era molt gran,
feia servir barret, perquè era el pare, un altre era mitjà
i feia servir cotilla, perquè era la mare. I l'altre era un
osset petit petit que feia servir una gorreta: una gorreta ben
petita. L'ós gran, només entrar, va cridar ben fort:
- Algú ha tastat la meva llet!
L'ós mitjà va grunyir una
mica menys fort:
- Algú també ha tastat la
meva llet!
I finalment l'osset petita va dir
plorant amb un fil de veu:
- Doncs algú s'ha acabat tota la
meva llet!
Els tres óssos es varen mirar
els uns als altres i no sabien que pensar. Però l'osset petit
plorava tant que el seu pare va voler distreure'l. I per a
aconseguir-ho el va anar a seure a la seva cadireta blava.
Es van aixecar de la taula i van anar a
la sala on tenien les cadires.
I què va succeir aleshores?
L'ós gran va cridar enfurismat:
- Algú s'ha assegut a la meva
cadira!
Al que va seguir l'ós mitjà,
cridant una miqueta menys fort:
- Algú també s'ha assegut
a la meva cadira!
I finalment l'osset més petit va
tornar a dir, plorant desconsolat:
- Algú s'ha assegut a la meva
cadira i l'ha trencat!
Així preocupats van començar
a mirar per tota la casa, fins que al final van entrar a l'habitació
on dormien. L'ós més gran va dir:
- Algú s'ha ajagut al meu llit!
Al que l'ós mitjà va
respondre:
- Algú també s'ha ajagut
al meu llit!
I al mirar al llit més petit,
van veure-hi a Rínxols d'or, i l'osset petit va cridar:
- Algú està dormint al
meu llit!
I del crit Rínxols d'or es va
despertar, i al veure els tres óssos ben enfadats, es va
espantar tant que va saltar del llit corrents. Com que la finestra de
l'habitació era oberta, va saltar-hi i va córrer sense
parar per tot el bosc fins a trobar el camí a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada